dijous, 18 de febrer del 2010

Elements que defineixen un programa intergeneracional

Els diferents elements que defineixen un programa intergeneracional, són: a) Que es desenvolupen mitjançant diverses activitats emmarcades dins d’un programa, per la qual cosa no es creen d’una manera accidental, sinó que, com qualsevol projecte, inclou una fase d’estudi, desenvolupament i implementació feta per professionals, que inclou: l’establiment d’objectius clars i accessibles, fer-ne el seguiment i l’avaluació. b) Que suposen un mitjà o vehicle per a arribar a un fi comú. c) Aquest fi és de naturalesa relacional, ja que busquen arribar a la integració entre generacions, mitjançant l’intercanvi i la cooperació entre persones de diferents edats. d) És un procés intencional i continuat en el temps, per la qual cosa en queden excloses totes aquelles relacions intergeneracionals creades dins d’una família o comunitat de manera espontània, tant si són puntuals (com que un jove ajude a creuar la vorera a una persona major) o continuades en el temps (relacions avis-néts, per exemple). e) Dit procés de cooperació intencionat i continuat es produeix mitjançant aquells recursos i coneixements dels quals disposen els diferents grups generacionals per a fer-los saber a un altre amb l’objectiu de garantir el benestar comú. f) Això provoca la successió de noves oportunitats per als diferents grups generacionals, fet que garanteix la possibilitat de desenvolupar-se d’una manera més plena i que comporta beneficis de diversa índole. Concretament, el concepte de benefici últim ha de regir sobre la resta. g) Aquests beneficis van des d’un pla més microsocial fins a un pla macrosocial, ja que passa del subjecte individual a la comunitat. Hi ha diferents estudis que demostren els beneficis que aporta un programa intergeneracional, tant per als participants com per a la comunitat en la qual es desenvolupen.[1] Foto 2 -Els beneficis per a les persones majors són els següents: increment del benestar físic i emocional: canvis en l’humor, increment de la vitalitat, més capacitat per a fer front a la malaltia física i mental… Desenvolupament de relacions socials: afavoreix una fugida de l’aïllament, propicia la reintegració en la família i en la comunitat, desenvolupa la amistat amb gent jove, es comparteixen experiències, possibilita el fet de tindre una audiència que valora els assoliments, afavoreix el respecte, l’honor i el reconeixement de la seua comunitat… Des del punt de vista educatiu: ofereix oportunitats perquè altres aprenguen, i al mateix temps, aprenen de la gent jove; desenvolupen noves habilitats com l’ús de noves tecnologies, transmeten tradicions, mantenen la cultura… Increment de l'autoestima i de l'acte-coneixement: incrementa el sentiment de vàlua personal, provoca una estima i un respecte per lesexperiències passades, incrementa la motivació perquè un és mantinga actiu… -Els beneficis per a els nens/joves es troben tant des del punt de vista afectiu (mé autoestima, confiança en un mateix, sentiment d’autovàlua) com de l’educatiu (millors resultats acadèmics, millor habilitat lectora, etc.); però destaquen aquells beneficis relacionats amb les habilitats sociorelacionals, com poden ser: increment del sentiment de responsabilitat social, percepció més positiva de les persones majors, menor implicació en fets violents i en l’ús de drogues, disminució del risc d’exclusió social, increment del sentit cívic, responsabilitat de cara a la comunitat, activitats d’oci alternatiu… -Des de la perspectiva de la comunitat, són múltiples els beneficis que, en el seu conjunt, possibiliten la creació de noves xarxes socials, facilitant el contacte que provoca un decrement dels estereotips. Això suposa una ajuda, ja que provoca una major cohesió social i un sentiment de pertinença per part dels seus integrants, que alhora afavoreix el suport mutu i el desenvolupament del voluntariat. [1] Pinazo, S. i Kaplan, M. ( 2007). «Beneficios de los programas intergeneracionales», en Sánchez, M. (dir.). Los programas intergeneracionales. Hacia una sociedad para todas las edades. Barcelona: La Caixa, pp. 70-101.

dimecres, 3 de febrer del 2010

Els programes intergeneracionals

En el context social actual, estem sent testimonis de canvis sociodemogràfics importants caracteritzats, principalment, per un envelliment de la població. Podríem assegurar que la major preocupació dels agents polítics d’Occident hui en dia, és respondre efectivament al nou repte que suposa el fet de disposar d’una societat cada dia més longeva. En aquest sentit, l’Assemblea General de les Nacions Unides va convocar, l’abril de 2002, la II Assemblea Mundial sobre l’Envelliment, en la qual va subratllar la necessitat de crear, entre tots, una societat per a totes les edats. Per a això va crear el Pla Internacional d’Envelliment, que podríem definir com una política social d’integració de caràcter multigeneracional. En aquest es va mostrar com a novetat el concepte de solidaritat intergeneracional amb l’objectiu de trencar barreres entre generacions a través de propiciar relacions positives entre persones de diferents edats. Aquesta proposta ve recollida en l’article 16 de la Declaració Política de la Segona Assemblea Mundial sobre l’Envelliment, que diu: «Reconeixem la necessitat d’enfortir la solidaritat entre les generacions i les associacions intergeneracionals, tenint presents les necessitats particulars dels més majors i els més joves i d'encoratjar les relacions solidàries entre generacions» (Nacions Unides, 2002). D’ací la importància de desenvolupar programes intergeneracionals.

Però, què es un programa intergeneracional? En la literatura científica poden trobar-se diverses definicions entre les que hi ha les següents:
· «Els programes intergeneracionals són mitjans per a l’intercanvi intencionat i continuat de recursos i l’aprenentatge entre les generacions majors i les més joves amb l’objectiu d’aconseguir beneficis individuals i socials.» (Consorci Internacional per als Programes Intergeneracionals)
· «Activitats o programes que incrementen la cooperació, la integració i l’intercanvi entre persones de distintes generacions. Aquestes persones comparteixen els seus coneixements i recursos i es donen suport mútuament en relacions que beneficien tant els individus com la seua comunitat. Aquests programes proporcionen oportunitats a les persones, a les famílies i a les comunitats per a gaudir i beneficiar-se de la riquesa d’una societat per a totes les edats.» (Generations United)

Per qué un Programa Intergeneracional com aquest


Abans del desenvolupament de l’escriptura, la tradició oral, els mites, els ritus, els costums i la cultura material foren els únics mitjans per a la transmissió d’informació d’una generació a una altra. Gran part de la memòria històrica de Simat de la Valldigna encara està escrita. Són les persones que la van viure els que poden contar-la en primera persona: l’escola, l’emigració a França, la tornada a casa... Amadu Hampaté Bá, membre de la delegació de Mali en la Unesco va pronunciar el 1962 –en una assemblea de la citada organització–, una frase que es va fer cèlebre de la nit al dia: «Quant a l’Àfrica es mor un ancià es crema una biblioteca». La sensibilitat d’aquest home cap al que era l’herència oral del seu poble va posar de manifest la fragilitat d’aquestes memòries vives de l’Àfrica que s’emportarien la seua tradició i història si no es reaccionava ràpidament (cit. en Cotteau i Heckmann, 1994).[1] La història oral és molt útil com a tècnica d’investigació, ja que ofereix vivències de gent corrent. En fer història de la vida de les persones portem a primer pla temes que interessen a tots, com el treball, l’oci, la família, l’escola, la infància, l’adolescència, la maduresa, la vellesa, els millors anys de la nostra vida... A més, quan entrevistem persones majors, aquesta forma de fer història els eleva l’autoestima, els dóna confiança en si mateixos ja que comproven que el seu testimoni interessa a les generacions posteriors i els fa sentir-se col·laboradors i útils per a alguna cosa important. I si l’entrevista la condueix algú que poguera ser nét de l’entrevistat, com ha ocorregut en el nostre projecte, a més de proporcionar una recuperació de la dignitat dels nostres majors, la història oral aproxima generacions separades. Entre ambdues generacions, entre entrevistadors i entrevistats, quan es trenca el gel, resulta evident que tenim moltes coses de les quals podem parlar i que ambdues generacions tenen molt que transmetre. En aquest projecte hem utilitzat la narració com a instrument fonamental mitjançant el qual dotem de sentit les experiències viscudes. En totes les històries hi ha un entorn, uns personatges, una trama i un desenllaç, i en aquestes, el narrador és, al mateix temps, protagonista de la història que conta. Alhora que elabora el relat, el narrador organitza i dóna sentit a aspectes rellevants de la seua pròpia vida i aquest sentit permet entendre els canvis experimentats al llarg de trajectòria vital, reelabora la memòria de la seua vida. Crear «aquest jo narrat» (la història) en forma de història de vida permet avaluar la pròpia trajectòria vital; ser capaços d’avaluar de manera positiva el «jo present» (el narrador) a partir del judici del «jo narrat» és la gran força que tenen les històries de vida.[2] Un se sent orgullós d’allò viscut i projecta aquest orgull sobre el present.
Gent corrent amb modes diferents –o similars– de viure la vida, a pesar de pertànyer a distintes generacions. Gent corrent a voltes separada, segregada per «la seua edat». Els programes intergeneracionals permeten acostar els membres d’una generació i d’una altra i creen llocs conjunts de interacció que possibiliten compartir experiències. A través de encontres intergeneracionals como aquest, portat a terme a Simat de la Valldigna, es podrà construir una imatge positiva del fet d’envellir, entenent que la vellesa pot ser saludable, autònoma, activa i amb integració plenaen la societat. L’envelliment ha de veure’s com una etapa de la vida més, en què també és possible el desenvolupament de les capacitats dels homes i les dones, com agents actius de les nostres societats. Amb aquesta idea de fons sorgeix el programa intergeneracional Simat: Generacions Connectades.
És necessari que els joves siguen cada vegada més conscients que, per a avançar en la construcció d’una societat més justa, cal reconéixer els avanços aconseguits per les generacions que els van precedir i valorar convenientment la seua experiència i les seues capacitats actuals. La solidaritat intergeneracional és un marc natural d’encontre, aprenentatge i intercanvi entre les persones que ofereix avantatges per a tots i ajuda a aconseguir una societat més integrada.
En el món actual en què les relacions entre les persones es donen entre aquells que pertanyen al mateix grup d’edat, i més enllà de la relació familiar (relació avi-nét) no ni ha llocs d’encontre, es fa necessari la creació ex professo d’activitats, moments d’acostament entre generacions. Per això, en definir un programa intergeneracional es diu que és una interacció intencionada, continuada en el temps que ofereix un lloc d’encontre per a membres de diferents generacions amb el fi d’obtindre beneficis per a ambdues parts.
Hui en dia, a Espanya, hi ha una gran varietat de programes intergeneracionals. Podem trobar programes intergeneracionals organitzats des d’escoles o instituts col·laborant amb centres de majors o residències, on els majors fan jocs o ensenyen a fer joguets amb materials reciclats… També n’hi ha a biblioteques, on persones majors conten contes mitjançant els quals es poden transmetre valors. Uns altres programes se centren en l’ensenyament de les noves tecnologies i uns altres, en la transmissió, a partir de jocs, d’estils de vida saludables.
Quid pro quo. Donar i rebre. Jo et done i tu em dónes. L’intercanvi d’ajuda, de coneixements, d’aprenentatge, és un component bàsic en tots els programes intergeneracionals. Quan vam plantejar a l’alcalde de Simat de la Valldigna la realització d’aquest programa intergeneracional, Simat: Generacions Connectades, teníem un objectiu clar que guiaria nostre projecte: aconseguir una interacció entre habitants de Simat de la Valldigna amb històries de vida diferents però amb molt que aportar els uns als altres. Fruit d’aquesta relació continuada mitjançant els temps sorgiria de manera inevitable un coneixement mutu que ajudaria a desterrar els estereotips, les idees preconcebudes, entorn a la vellesa…i entorn a la joventut. Gràcies a un programa com aquest, generacions que normalment no tenen contacte entre si, es coneixerien per a acabar sabent que, més enllà de l’edat, les diferències entre les persones no en són tantes. Mitjançant el diàleg entre generacions preteníem donar un pas més en l’establiment d’una societat per a totes les edats.
Aconseguir una societat per a totes les edats implica una anàlisi de la societat des d’una perspectiva més àmplia, i destaca el paper que tenen les relacions entre les diferents generacions que la componen. La solidaritat entre les generacions en tots els àmbits –familiar, comunitari i nacional– és essencial per a la cohesió social.

El programa intergeneracional Simat: Generacions Connectades va unir a dos generacions per a fer un projecte comú: arreplegar les històries de vida de deu persones majors habitants de Simat de la Valldigna i que han quedat plasmades en aquest llibre que el lector té a les mans. A més a més, en tenir la inestimable col·laboració activa dels professors de l’institut de Tavernes de la Valldigna –la generació intermèdia–, hem aconseguit un projecte multigeneracional, la qual cosa ha afegit més valor encara a aquest projecte.
[1] Cotteau, G. i Heckmann, H. (1994). «Amadú Hampaté Bá, Memoria viva de África», en Balta, P. (ed.), Islam. Civilización y sociedades. Madrid: siglo XXI. Pp. 181-191.
[2] Villar, F. (2006). Historias de vida y envejecimiento. Madrid: Portal Mayores, Informes Portal Mayores, n. 59. Lecciones de Gerontología, VII. Consultado el 20/9/2009 en www.imsersomayores.csic.es/documentos/villar-historias-01.pdf

El llibre del Programa Intergeneracional

El llibre és fruit i resultat d’una obra coral que ha apostat per la intergeneracionalitat, sabent que «era una aposta segura». Aquest llibre és un dels quatre productes derivats del Programa Intergeneracional Simat: Generacions Connectades que va començar el mes de gener de 2009, ja que a més del llibre hem confeccionat un dvd i un blog i hem preparat una exposició.
A mesura que el lector s’endinsa en les pàgines d’aquesta obra va coneixent com ha sigut la vida a Simat de la Valldigna els últims vuitanta anys: la Font Gran, les festes, els bous al carrer… i reconeixent el mode de vida d’aquells que van viure en l’Espanya de la postguerra, i la transició a la democràcia: l’extraperlo, la fam, deixar l’escola per necessitat de treballar...
Les històries de María, Rafael, Rafael, Àngel, Carmen, Rosa, Carmen, Rosa, Vicent, María… són exemples d’infàncies perdudes, de tragèdies, de rancors i odis, però també són històries de superació, fortalesa i resilencia. I molta felicitat.
L’objectiu principal del programa intergeneracional Simat: Generacions Connectades ha sigut acostar els joves i majors de Simat perquè ambdós grups aprenguen i reflexionen sobre el passat, el present i el futur de la comunitat en què viuen. I també és un homenatge als nostres majors.

Com es va fer?
Després d’una primera sessió d’encontre que va servir perquè les duess generacions es conegueren, es van establir grups, formats per dos o tres joves i una persona major. A partir d’eixe moment, cada grup d’estudiants visitava una persona major al llarg d’almenys cinc sessions, i feia diferents entrevistes dirigides a conéixer la seua vida i les seues experiències. Cadascuna de les entrevistes estava centrada en una etapa evolutiva: infància, joventut, maduresa i senectud. Passat i present. El guió de les entrevistes va ser preparat pels joves i orientats per un grup de professors voluntaris que van servir de guies per al projecte.
Les entrevistes van ser transcrites íntegrament i gravades en àudio i en vídeo. Dels textos resultants es va fer una selecció de paràgrafs i anècdotes que, introduïts per comentaris elaborats entre alumnes i professors, ha donat lloc a cada capítol d’aquest llibre. Una vegada elaborada la primera versió de cada text, la persona major entrevistada va fer una lectura al text i va afegir, va modificar o va matisar allò que va considerar interessant. Joves i professors van polir el text per a escriure’n la versió final.
A més de les entrevistes, joves i majors van recollir documents gràfics: fotografies, diaris, revistes, etc. que pogueren servir per a reforçar amb imatges les històries de vida.
Amb tota aquesta informació recollida s’ha fet aquest llibre i el dvd que l’acompanya, on es poden visionar alguns retalls de les entrevistes fetes, però sobretot, es pot observar que és possible unir dues generacions que no són de la mateixa família, en un projecte comú i aconseguir una relació enriquidora per a ambdues. Més enllà de les històries, més enllà de les paraules, resulta molt interessant observar la relació intergeneracional. I és ací, en el prefix inter on aquest projecte arriba al seu potencial més gran.
Els participants en el programa intergeneracional Simat: Generacions Connectades, professors, majors, joves i coordinadores, hem gaudit molt amb la realització del projecte. Desitgem que el lector també en gaudisca, s’emocione i vibre amb les pàgines que a continuació segueixen.

La exposició del Programa Intergeneracional

L' alcalde de Simat de la Valldigna, Eladi Mainar i el Director del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, Joan del Alcazar, tenen el gust de convidar-los a la inauguració de l'exposició

SIMAT: GENERACIONS CONNECTADES

Que tindrá lloc el proper dimarts 9 de març a les 19.30 hores en el Mercat Municipal de Simat de la Valldigna.

LA EXPOSICIÓ

La exposició está composada per 16 panells. En 9 d’ells es traça la vida de cadascun dels entrevistats, mentre que en 6 es plantegen temes viscuts per tots: l’escola, la vida en el poble, l’oci, la diversió i la festa, la música, els grans esdeveniments, el treball etc. Aquesta exposició vindrà acompanyada per tres productes més derivats del mateix projecte: el llibre “Simat: generacions connectades. Per què un programa intergeneracional?”, coordinat per la professora Pinazo i editat per Edicions La Xara, obra que recull les històries de les persones entrevistades escrites pels propis alumnes.
El llibre i l’exposició s’acompanyaran d’un DVD amb extractes de les entrevistes i d’aquest blog on es recullen les opinions dels actors implicats.

Altres programes intergeneracionals d'interés

Per a obtindre més informació dels programes intergeneracionales, es recomana: www.imserso.redintergeneracional.es