Elements que defineixen un programa intergeneracional

Els diferents elements que defineixen un programa intergeneracional, són: a) Que es desenvolupen mitjançant diverses activitats emmarcades dins d’un programa, per la qual cosa no es creen d’una manera accidental, sinó que, com qualsevol projecte, inclou una fase d’estudi, desenvolupament i implementació feta per professionals, que inclou: l’establiment d’objectius clars i accessibles, fer-ne el seguiment i l’avaluació. b) Que suposen un mitjà o vehicle per a arribar a un fi comú. c) Aquest fi és de naturalesa relacional, ja que busquen arribar a la integració entre generacions, mitjançant l’intercanvi i la cooperació entre persones de diferents edats. d) És un procés intencional i continuat en el temps, per la qual cosa en queden excloses totes aquelles relacions intergeneracionals creades dins d’una família o comunitat de manera espontània, tant si són puntuals (com que un jove ajude a creuar la vorera a una persona major) o continuades en el temps (relacions avis-néts, per exemple). e) Dit procés de cooperació intencionat i continuat es produeix mitjançant aquells recursos i coneixements dels quals disposen els diferents grups generacionals per a fer-los saber a un altre amb l’objectiu de garantir el benestar comú. f) Això provoca la successió de noves oportunitats per als diferents grups generacionals, fet que garanteix la possibilitat de desenvolupar-se d’una manera més plena i que comporta beneficis de diversa índole. Concretament, el concepte de benefici últim ha de regir sobre la resta. g) Aquests beneficis van des d’un pla més microsocial fins a un pla macrosocial, ja que passa del subjecte individual a la comunitat. Hi ha diferents estudis que demostren els beneficis que aporta un programa intergeneracional, tant per als participants com per a la comunitat en la qual es desenvolupen.[1] Foto 2 -Els beneficis per a les persones majors són els següents: increment del benestar físic i emocional: canvis en l’humor, increment de la vitalitat, més capacitat per a fer front a la malaltia física i mental… Desenvolupament de relacions socials: afavoreix una fugida de l’aïllament, propicia la reintegració en la família i en la comunitat, desenvolupa la amistat amb gent jove, es comparteixen experiències, possibilita el fet de tindre una audiència que valora els assoliments, afavoreix el respecte, l’honor i el reconeixement de la seua comunitat… Des del punt de vista educatiu: ofereix oportunitats perquè altres aprenguen, i al mateix temps, aprenen de la gent jove; desenvolupen noves habilitats com l’ús de noves tecnologies, transmeten tradicions, mantenen la cultura… Increment de l'autoestima i de l'acte-coneixement: incrementa el sentiment de vàlua personal, provoca una estima i un respecte per lesexperiències passades, incrementa la motivació perquè un és mantinga actiu… -Els beneficis per a els nens/joves es troben tant des del punt de vista afectiu (mé autoestima, confiança en un mateix, sentiment d’autovàlua) com de l’educatiu (millors resultats acadèmics, millor habilitat lectora, etc.); però destaquen aquells beneficis relacionats amb les habilitats sociorelacionals, com poden ser: increment del sentiment de responsabilitat social, percepció més positiva de les persones majors, menor implicació en fets violents i en l’ús de drogues, disminució del risc d’exclusió social, increment del sentit cívic, responsabilitat de cara a la comunitat, activitats d’oci alternatiu… -Des de la perspectiva de la comunitat, són múltiples els beneficis que, en el seu conjunt, possibiliten la creació de noves xarxes socials, facilitant el contacte que provoca un decrement dels estereotips. Això suposa una ajuda, ja que provoca una major cohesió social i un sentiment de pertinença per part dels seus integrants, que alhora afavoreix el suport mutu i el desenvolupament del voluntariat. [1] Pinazo, S. i Kaplan, M. ( 2007). «Beneficios de los programas intergeneracionales», en Sánchez, M. (dir.). Los programas intergeneracionales. Hacia una sociedad para todas las edades. Barcelona: La Caixa, pp. 70-101.